HELP A ÉL en AVUI

Ada Castells firmaba recientemente en el periódico en catalán Avui este "Fogwill i la realitat com un fantasma":

Amb un atac reduccionista voluntari podríem dir que l'argentí Rodolfo Enrique Fogwill es dedica a la literatura gràcies a Videla i a la Coca-cola. El primer, durant la dictadura, li va tancar les empresas de publicitat i márqueting que li permetien viure; la segona, sense saber-ho, li va fer guanyar un premi de narrativa prou dotat per continuar vivint. Ara Fogwill ja té més d'una vintena de llibres i diu que el seu ofici és ser escriptor.

Exerceix l'ofici fent llibres, naturalment; llegint i opinant sobre els seus contemporanis, fet que no sempre li amplia el seu cercle d'amistats, i també tenint una relació amb la realitat molt estrambòtica. Los Pichiciegos, publicada a Mondadori, dins Cantos de marineros en La Pampa, narra els avatars dels desertors de la Guerra de les Malvines que s'amagaven en túnels com uns talps. És un llibre on fa molt de fred. Qualsevol que ho llegeixi diria que Fogwill va patir la guerra des de la trinxera. No, la va veure per la tele, com tothom. Pel que fa al fred sap què és perquè ha navegat molts cops per l'Atlàntic. Així ho explica: "Tinc amb la realitat la relació d'una vídua amb el seu marit difund. Sé que ja no hi és, però em persegueix com un fantasma. La literatura només es deu a ella mateixa".

Como era de preveure, amb una declaració com aquesta, Fogwill també s'ha dedicat a la metaliteratura i a Help a él, que acaba de treure Periférica, presenta una recreació, en clau sexual i cocaïnòmana, d'El Aleph de Borges. En el mateix volum hi ha una mena de confessió, de poètica, Sobre el arte de la novela. És quan l'historió dalinià, per fi, es desemmascara.