EL CUADERNO ROJO en AVUI

La novelista y crítica Ada Castells dedicaba hace unos días su columna de Avui "Espècie protegida" a "Benjamin Constant, l'inconstant": "A l’Editorial Periférica tenen una dèria especial per la Revolució Francesa i ara acaben de treure un llibre de títol revolucionari, El cuaderno rojo, que de fet es diu així, simplement, perquè va ser escrit en una llibreta vermella. El llibre és de Benjamin Constant, un autor del tombant del segle XIX, conegut sobretot per la novel·la Adolphe.
El més divertit de comprovar és la seva incoherència, que el fa ben proper al nostre temps. En el seu quadern narra les memòries de joventut i va fent reflexions que després no tenen res a veure amb
els seus actes d’home sentimental i apassionat. Per exemple, se li detecta una misogínia típica d’home de lletres mentre va col·leccionant amants d’alt nivell com Madame de Staël, que segur que el deuria posar en el seu lloc. De tota manera, Marguerite Duras va dir que “de vegades Constant resultava gairebé feminista” i si ho diu la Duras, és que deu ser veritat.
El cas és que és ben curiós veure la trajectòria d’aquest home desastre i alhora brillant que és capaç de simular un suïcidi per una dona que ni estima. Coses de ser un romàntic i exercir com a tal, cada temps té les seves servituds. Però no hi ha dubte que poder recórrer Europa després d’haver nascut a Lausana el 1767 per anar a estudiar a Baviera i a Edimburg té el seu què. Com podem demanar constància a un romàntic com ell. El seu cognom és la més gran contradicció...